Com va la pila de llibres pendents?

La majoria dels que ens agrada llegir, quan veiem que tenim per davant uns quants dies, ens proposem fer baixar la pila de llibres pendents. Les expectatives són enormes i sovint impossibles perquè si bé és cert que tenim més temps per llegir, també tenim més temps per mirar la tele o anar al cine o visitar algun museu o, simplement, posar el cos a la “fresca” i no fer res.

La meva pila és, com ho diria… descomunal i, a més, es transforma per moments, suposo que ens passa a tots. Segons els interessos del moment i, a mida que vaig avançant les lectures, vaig canviant de temàtiques. Per exemple, ara estic força interessada en llibres que fomentin el gust per la lectura entre els joves i primers lectors, però també segueixo incrementant els títols de novel·les juvenils i, últimament, m’interessen els llibres sobre benestar i salut mental.

En tot cas, i tornant a la pila, un dels llibres que tenia de fa temps era La màgia de llegir en veu alta de Meghan Cox Gurdon, Ed. Viena. Aquest, em va portar a Lectures que fan lectors i mentre llegia l’un i l’altre, al xat del Club de Lectura de Literatura Juvenil per a adults, la Marina ens va explicar que havia començat a llegir Una maleta plena d’estrelles, de P. D. Baccalario, Ed. La Galera. Per un d’aquells casuals, feia un parell de setmanes que havia agafat prestat a la biblioteca el mateix llibre, així que fent cas dels instints lectors, vaig començar a llegir la primera part de la sèrie La botiga Battibaleno. I carai! Què bé que m’ho vaig passar! En un parell de sentades, les aventures d’en Finley i l’Aiby Lily van anar succeïnt, pàgina a pàgina, capítol a capítol. Màgia, objectes amb poders, personatges divertits i una localització – Escòcia – que ara a l’estiu va bé per fer-nos oblidar aquestes calors. Tot plegat m’ha fet oblidar durant una bona estona el món real (i què bé que va això, de tant en tant). Si el trobeu, llegiu-lo. I dic si el trobeu, perquè em fa l’efecte que està descatalogat i serà complicat de comprar, però sí que us puc dir que el trobareu al magnífic servei de biblioteques que tenim en aquest país.

I tota aquesta parrafada és en realitat per parlar-vos d’un altre llibre… El libro de los libros que debes leer para crecer, Ed. Obelisco, de P. D. Baccalario. Veieu el fil?

I què és El libro de los libros que debes leer para crecer? Doncs ni més ni menys que una selecció de llibres que P. D. Baccalario considera que poden formar part de la història lectora dels infants i joves per tal que puguin créixer en competències lectores i pensament crític. I quins autors recomana? Doncs trobarem Maurice Sendak, Gianni Rodari, Italo Calvino, Louisa May Alcott, Michael Ende, Roald Dahl, Tolkien, Jack London, Stevenson, Agatha Christie, Gerald Durrell, Lewis Carroll, Harper Lee, Stephen King, Edgar Allan Poe, Patrick Ness, Hemingway, Jorge Luis Borges, Cervantes o Juan Rulfo, entre d’altres.

La selecció que en fa és brutal, però potser el que més m’ha agradat és que també hi caben lectures més “lleugeres” o “comercials” com el Grúfal, Winnie the Pooh, Babar, Calvin & Hobbes, el Diari del Greg, Pippi Calcesllargues o Harry Potter. I és que com deia aquell “no només de pa viu l’home”. Que sí, que la literatura ha de ser bona literatura, però no ens oblidem que al final llegir és un plaer i “un caramel no fa mal a ningú”. I si costa acabar La història interminable és normal (ho dic per experiència) i si no avancem més enllà de la segona part… doncs, ens donem aire amb altres lectures més lleugeres i eh! Que no passa res, ja recuperarem el fil més endavant. El pitjor que podem fer és llegir per obligació un llibre que no ens agrada, en la meva opinió és el que realment pot carregar-se les ganes de llegir tant en criatures com en adults. Apa, ja ho he dit.

La lectura d’aquest compendi és molt ràpida, a cada plana doble es presenta un títol en el qual es fa un breu – brevíssim- resum i es presenten personatges o anècdotes del llibre o de l’autor/a, els motius per llegir-lo i una il·lustració molt bonica d’Andrea Ucini. L’anècdota: Baccalario es recomana a sí mateix com a lectura. I al meu parer, doncs endavant, tu! La trajectòria literària d’aquest autor a Itàlia és prou ferma en especial amb la col·lecció d’Ulysses Moore (18 títols i traduccions a diversos idiomes en donen fe).

En definitiva, que si busqueu un llibre fàcil de llegir, que us doni idees per escollir lectures i que faci ganes de llegir-les, aquest és un molt bon exemple.

Total, que tornant al tema inicial de la pila de llibres pendents… baixar, baixa poc, més aviat ha crescut descomunalment un cop més després d’aquest llibre, però i què? M’ha servit per descobrir un llibre preciós que si us crida l’atenció podreu trobar a partir d’ara a la llibreria, i per recordar també una bona colla de lectures que amb els anys vas oblidant i vas deixant enrere amb el discurs de “ja trobaré el moment”.

I vosaltres? Com va la vostra pila?

Em contesteu i m’ho expliqueu?

Us esperem a la llibreria #Peluts!