Irene Solà és nascuda a Malla, llicenciada en Belles Arts i ha viscut a diferents països al llarg de la seva vida. El 2018 publica Els Dics amb L’Altra Editorial que guanyà el premi Documenta i des del mes d’abril podem llegir Canto jo i la muntanya balla, guanyadora del 4rt. premi Anagrama de Novel·la.
En aquesta novel·la, l’escriptora repeteix l’estil de les múltiples veus i escenes. Amb Els Dics, una protagonista, l’Ada, servia com a fil conductor d’un mosaic d’històries i a Canto jo i la muntanya balla dóna veu a totes les veus de l’espai prepirinenc entre Camprodon i Prats de Molló. Hi trobarem personatges humans, però també animals, arbres, personatges de la mitologia catalana com les dones d’aigua i fins i tot bolets com a habitants de la muntanya. O les tempestes.
Una vegada vam ploure granotes i una altra vegada vam ploure peixos. Però el millor és pedregar. Les pedres precioses es precipiten sobre els pobles i els cranis i els tomàquets. Rodones i congelades. I omplen els marges i els caminals d’un tresor de glaç. Les granotes van caure com una maledicció. Els homes i les dones corrien, i les granotes, que eren molt i molt petites, s’amagaven.
I és que Solà veu la muntanya com un espai fet de capes d’històries i de materials. Investiga cada capa i la dibuixa, i això és el que fa de la muntanya un personatge no estàtic, un personatge que evoluciona. I que balla.
Fitxa:
Títol: Canto jo i la muntanya balla
Escriu: Irene Solà
Edita: Anagrama
ISBN: 9788433915689
Pàgines: 192
Preu: 16.90 euros
Puntuació peluda 😻😻😻😻