Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine

Marín-Dòmine reflexiona sobre la història familiar i com aquesta es manifesta en les decisions que prenem individualment.

Marín-Dòmine reflexiona sobre la història familiar i com aquesta es manifesta en les decisions que prenem individualment.

Marta Marín-Dòmine és una escriptora canadenca nascuda a Barcelona i experta en literatura testimonial, en especial, dels republicans exiliats. Ella mateixa reconeix que tenia una assignatura pendent amb les memòries del seu pare que durant molt de temps no va ser capaç de llegir. Una crisi personal i una fugida real al Canadà van propiciar que finalment Marín-Dòmine llegís les memòries i sorgís el fil del llibre que ara tenim entre mans.

Una de les idees principals que ens planteja aquesta escriptora és la idea que tot el que una família viu al llarg de la seva història s’acaba manifestant en les decisions que s’acaben prenent individualment. La família de la Marta té un passat fugisser -l’avi anarquista es va exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i, al seu torn, el pare republicà ho va ver durant la dictadura de Franco-, és com si la vida de la família estigués predestinada a ser viscuda fora del país d’origen.

“Els desvagats, els mandrosos, també els mundans, els pàries, els perseguits, els somiadors, els despistats, gairebé tots els folls, depenen de les brúixoles més que dels calendaris. I és que l’espai es contraposa al temps apamat, comptat, distribuït. Qui erra recorda els paisatges, qui arrela recorda els anys.”

L’exili és forçat i es compta pels anys que l’exiliat passa fora de casa que no vol ser mai on és, l’errant està més atent a l’espai i crea vincles amb el nou entorn. Amb tot hi ha una clara diferència, l’exiliat un dia pot deixar de ser-ho, però l’errant ho és per sempre.

L’exili és dolor i això ho veiem clarament al llarg de la lectura d’aquesta novel·la, però Marta Marín-Dòmine no fa servir aquest recurs per fer-nos treure la llàgrima fàcil, sino que treballa el sentiment per fer-nos reflexionar sobre el que suposa l’exili en l’univers familiar, a nivell micro, però també a nivell macro, perquè l’exili és avui en dia un tema molt actual i que veiem cada dia als carrers de les ciutats modernes, fugir per motius polítics o fugir per motius econòmics al final és el mateix, una fugida per sobreviure a unes condicions que no podem, ni hem, de permetre.

Podeu fer un tastet aquí

Compra’l a Libelista per ser bona persona
Demana’l el llibre per Miautsapp
Truca la llibretera peluda
Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine

Fitxa:

Títol: Fugir era el més bell que teníem
Autor: Marta Marín-Dòmine
Editorial: Club Editor
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7329-233-7
Preu: 16,50€

Puntuació peluda

😻😻😻😻😻

El Gat Pelut us presenta la fitxa del llibre!
Torna al blog pelut