Una crònica desenganyada de la fi de l’espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a mirall, Pau Vidal retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància, amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització postcapitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos…

La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la diversitat lingüística del planeta minvant dràsticament… L’enxandallament del món és, en definitiva, una metàfora transparent del canvi d’era.