El cielo de medianoche, de Lily Brooks-Dalton

No acostumem a llegir gaire ciència-ficció, però quan ens arriba a les mans una novel·la com El cielo de medianoche a les mans, ens preguntem com és que no en llegim més. 

Ens situem en un temps futur, però no excessivament llunyà. En aquest context, en un arxipèlag canadenc a l’Àrtic, un astrònom ja gran, l’Augustine, és l’últim humà present després que voluntàriament decideix no ser evacuat amb la resta dels seus companys. Tot i l’amenaça d’un final apocalíptic, una posible guerra final, l’Auggie prefereix acabar la seva vida tot sol, però després de la marxa dels seus companys, descobreix que no està sol. No se sap d’on ni com, a l’observatori apareix una nena d’uns set anys, l’Iris, de la que l’Augustine se’n fa càrrec. 

En paral·lel, la tripulació de l’Aether, un grup de dues dones i quatre homes que havien emprès una missió d’observació a les llunes de Júpiter inicia el camí de retorn cap a la Terra. El viatge ha de durar uns dos anys i és durant la tornada que descobreixen que les comunicacions amb la Terra són inexistents, ningú no respon a les emissions per ràdio que envien els astronautes. 

Què ha passat?

No ho podem saber, l’Augustine tampoc no té cap contacte amb cap humà des de la fugida dels altres científics, l’últim que va saber és que hi havia rumors d’una guerra imminent. Però no importa, perquè per a l’Augustine el més important és el present i la nena que ha quedat amb ell, a qui s’ha decidit a fer viure. 

En tot cas, saber el que ha passat no és important per a la narració, perquè no és una història que se centra en els motius que han provocat aquesta situació, sino que fa parlar els personatges, perquè en aquesta llarga espera mentre intenten trobar una veu a l’altre costat de la ràdio, l’Augustine i la Sully -l’especialista en comunicacions de la missió- i la resta dels astronautes recuperaran records, fets i sentiments i es plantejaran com la vida i les decisions preses els han portat on són. I és que els altres grans protagonistes d’aquesta novel·la són el silenci, la soledat i la immensitat dels espais on viuen els protagonistes -les enormes planures de gel de l’Àrtic i l’espai sideral- i com aquests es fan presents en les dues línies narratives.

De l’edició en castellà se n’ocupa Blackie Books que ha encarregat la traducció a Carles Andreu. Pel que fa a l’edició en català, la trobareu a Columna Edicions amb la doble traducció de Judith Raigal Aran i Alba Dedeu.

Podeu llegir un fragment, aquí.

L’autora

Lily Brooks-Dalton és nascuda a Vermont, als Estats Units, estat reconegut pels seus enormes boscos i muntanyes i potser això li va donar la capacitat de descriure espais de la manera que ho fa. El 2014 va publicar el seu primer llibre Motorcycles I’ve Loved: A Memoir i va quedar finalista de l’Oregon Book Award. Good Morning, Midnight és el seu segon llibre i arriba amb una adaptació cinematogràfica apadrinada per George Clooney sota el braç a més de diverses traduccions. 

Fitxa:

Títol: El cielo de medianoche
Autor: Lily Brooks-Dalton
Editorial: Blackie Books
Tradueix: Carles Andreu
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-18187-29-2
Preu: 21,00€

Puntuació peluda 😻😻😻😻😻